Santiago Escuain

Primeres impressions

¡Què d'importants que són les primeres impressions per determinar el curs d'una vida! Quantes vegades tot un sistema de creences de la persona ha estat determinat per una o poques impressions rebudes a la infància o adolescència, i guien el pensament i criteri de la persona al llarg de tota la vida. I aquestes primeres impressions es deuen a entrades d'informació que poques vegades, o mai, han estat contrastades. És important, doncs, estar disposat a acceptar un examen rigorós. Masses vegades al llarg de la història hi ha fets contrastats que han estat deixats de banda, perquè no quadraven amb la forma de veure les coses que s'havia adquirit en la formació prèvia, formació que anava basada en unes dades rebudes de la mà d'una autoritat acadèmica, però no comprovades, sinó donades i acceptades dogmàticament.

El món «modern» està globalment dirigit per unes creences guiades per unes primeres impressions basades en informacions bàsicament incorrectes i falses, tant des d'un criteri històric com científic. I no són unes creences de poca importància, sinó d'enormes conseqüències. I caldria realment passar a examinar-ne algunes per veure a on ens estan portant, i si no caldrà revisar tot un sistema de veure les coses que està portant a la destrucció de l'individu i de la societat com un tot.

L'ateisme, la negació de Déu, té enormes conseqüències en la vida de cada persona que adopta aquesta actitud. I aquesta actitud s'està generalitzant més i més. ¿Quines raons tenen les persones per adoptar aquesta actitud?

«No hi ha Déu davant qui tinguem que donar comptes. No hi ha cap Déu que hagi de jutjar-nos. No hi ha vida després de la mort. I si n'hi ha, no és res com el cristianisme ha ensenyat. El cristianisme no té base.» ¿En què es basen aquestes postures?:

En l'ensenyament de l'Evolucionisme i d'una perspectiva conseqüentment materialista, en la que hom afirma que venim de l'atzar, i que no hi ha raó per la nostra existència. En aquest centre hi ha abundants proves de que aquesta és una postura falsa.

En que s'afirma que la Bíblia no pot ser certa, perquè parla d'una creació recent i d'un Diluvi Universal fa uns quants milers d'anys i que en canvi hi ha formacions geològiques clarament molt més antigues, com les salines, domos salins, corals fòssils, la formació del petroli i del carbó, etc. [També oferim documentació de les dades que mostren que aquests arguments en realitat estan mancats de base.]

En la gratuïta afirmació de que allò que és sobrenatural està en contradicció amb la ciència. Aquesta és la ideologia del cientificisme, però és senzillament una negació a reconèixer els límits de la ciència com a tal, donats en aquesta precisa observació:

... la ciència s'ocupa de fenòmens, i solament de fenòmens, i de descobrir els fets i les lleis que els governen; però tot el que fa és investigar l'operació present uniforme, allà on existeix, d'allò que existeix abans que comenci la recerca. ... La ciència pot descobrir les lleis d'allò que existeix, però s'ha de deturar aquí; no té lleis per a la seva existència.*

Però les primeres impressions creades per aquestes dades són fortament condicionants. La persona es tanca dins l'esquema suggerit per aquestes «dades» [que en realitat són esquemes merament conceptuals i no fets, o interpretacions superficials i incomplertes dels fets], i accepta i desenvolupa tota la seva visió del món en base d'aquelles primeres impressions.

Una anàlisi crítica de l'evolucionisme, que tan difós està i per molts acceptats com quelcom indiscutible, es troba en aquest centre en l'excel·lent article del Dr. Andrews, on es presenten uns criteris i unes aplicacions que mostren la natura filosòfica i no fonamentada científicament d'aquest concepte, que es manté només mitjançant una intensa censura acadèmica i social. També és interessant considerar la cita de Schopenhauer sobre el valor de les opinions universals.

Cal tenir en ment que no importen les primeres impressions, ni la difusió d'una certa idea. Importa la seva fonamentació i que ens doni la veritat. I la veritat es troba en Déu i la seva revelació en mig de la història en Jesucrist i que ens ha estat donada en la Bíblia.

* Darby, J. N., «Science and Scripture», a The Collected Writings of J. N. Darby, Vol. 31, pàgs. 139-141. Torna al text

EL DILUVIO DEL GÉNESIS

H. M. Morris, Ph. D., i J. C. Whitcomb, Jr., Th. D.

Excel·lent obra d'estudi i consulta. Ensenya que el debat sobre els orígens de l'escorça sedimentària de la terra i dels dipòsits fossilífers que conté no s'ha de centrar en Gènesi 1 sinó en els capítols 6-8. Una obra clàssica i definitiva sobre el debat de si el Diluvi de Noè fou universal o local. El doctor Whitcomb, teòleg, fa una detallada exposició dels arguments bíblics, arribant a la conclusió de la necessitat d'un diluvi universal, i mostra d'una manera rigorosa que no es pot acceptar exegèticament un diluvi local. Després el doctor Morris, hidròleg, desenvolupa una minuciosa explicació de les conseqüències geològiques i de les implicacions científiques d'aquell gran cataclisme, fent front a i mostrant la solució de problemes concrets que s'han plantejat contra aquesta postura. 800 pàgs., amb índexos temàtic, analític, de cites bíbliques i d'autors, i amb 28 il·lustracions i diagrames. Ed. CLIE, Terrassa (Barcelona), 1982.
ISBN 84-7228-717-3

GEOLOGÍA: ¿ACTUALISMO O DILUVIALISMO?

Henry M. Morris, Ph. D., i George Grinnell, M.A.

Aquesta monografia és la feliç combinació de la tasca de Grinnell, un historiador de la ciència, i de Morris, que és hidròleg. Grinnell fa un estudi històric del veritable origen del modern pensament geològic i de les seves implicacions, i assenyala que el rebuig del diluvialisme anterior a Lyell no va ser causat per que sorgissin de noves dades, sinó per la supressió selectiva de part d'ells, i a la reinterpretació d'altres, tot sobre la base d'un gradualisme filosòfic pres a priori. L'actualisme geològic no és pas una conclusió científica, sinó que és una premissa filosòfica. Morris fa una anàlisi de la natura realment cataclísmica de les formacions geològiques, i dóna evidència de la necessitat d'una explicació cataclísmica diluvial. També s'exposa la interpretació diluvialista dels depòsits fossilífers, que consitueixen la clau de moltes de les característiques que no permeten cap altra interpretació. 128 pàgs. Ed. CLIE, Terrassa (Barcelona) ESPANYA, 1980.
ISBN 84-7228-515-4

Adalt un nivell

Torna a l'índex general

Torna a la pàgina principal

Nom original del fitxer: Primeres Impressions.rtf - preparat el dimarts, 7 octubre 1997, 10:51

Ens pot escriure per correu a:

SEDIN
Apartat 2002
08200 SABADELL
(Barcelona)

Índex:

Índex de butlletins

Índex de línea sobre línea

Pàgina principal

Índex general català

Llibres recomanats

   orígens

   vida cristiana

   bibliografia general

Coordinadora Creacionista

Museu de Màquines Moleculars

Temes d'actualitat

Documents en PDF
(classificats per temes)

|||  Índice: |||  Índice de boletines |||  Página principal  |||  Índice general castellano  |||
|||  General English Index  |||  Coordinadora Creacionista  |||  Museo de Máquinas Moleculares  |||
|||  Libros recomendados  |||  orígenes  |||  vida cristiana  |||  bibliografía general  |||
|||  Temas de actualidad  |||  Documentos en PDF (clasificados por temas)  |||