Fotografía de
                  Umberto Cassuto

UMBERTO CASSUTO

Professor de Bíblia a la Universitat Hebrea de Jerusalem
(Florència, Itàlia, 1883 – Jerusalem, Israel, 1951)



Umberto Cassuto, també conegut com Moshe David Cassuto, (1883-1951), va néixer a Florència, Itàlia, fill de Gustavo i Ernesta Galleti. Els antecessors de Cassuto havien estat arrelats a Florència per diverses generacions. La seva formació com a historiador la va realitzar a la Universitat de Florència, on es va graduar en 1906, i també en el Collegio Rabbínico, on es va ordenar el 1908. Va exercir com rabí auxiliar de la comunitat jueva fins a 1922, quan va passar a succeir el seu antecessor com gran rabí de la comunitat jueva de Florència el 1925.

El mateix 1925 va dimitir de la seva posició com a rabí per integrar-se a la Universitat de Florència com a professor de llengua i literatura hebrea, el que va fer fins 1933. Després va anar abandonant el seu interès en la història italo-judaica i va passar a concentrar-se en el camp dels estudis bíblics, en el qual havia estat publicant importants treballs ja des de 1912. Va ser el 1933 que va aconseguir la càtedra de llengua hebrea a la Universitat de la Sapienza, a Roma. En promulgar-se a Itàlia un conjunt de lleis dirigides contra els jueus el 1938, es va traslladar a la Universitat Hebrea de Jerusalem, on va rebre la càtedra d'estudis bíblics el 1939; allà va prosseguir fins a la fi de la seva vida el 1951.

La vida d'Umberto Cassuto va quedar marcada per la tragèdia de l'extermini sofert pels jueus sota el nazisme, amb la pèrdua del seu fill Nathan i l'esposa d'aquest, que van sucumbir a Auschwitz el 1945. Una altra nora seva, metge, va perdre la vida a l'emboscada que va patir el comboi mèdic que es dirigia al Mont Scopus el 1948. Cassuto va ser autor d'una voluminosa obra de la qual aquí esmentarem només les obres disponibles en anglès o italià. Per a més informació sobre la seva vida i obra, remetem el lector a l'Enciclopèdia Judaica en el corresponent enllaç de la xarxa:



 

Obres disponibles en anglès o italià


  • Cassuto, Umberto. La Questione della Genesi . Firenze: 1934.
  • Cassuto, Umberto. Storia della letteratura ebraica postbiblica . pp. XVI, 212. Firenze: Casa editrice Israel, 1938
  • Cassuto, Umberto. The documentary hypothesis and the composition of the Pentateuch : eight lectures by U. Cassuto. Traduït de l'hebreu a l'anglès per Israel Abrahams. pp. XII, 117. Jerusalem: Magnes Press, Universitat Hebrea, 1961. La traducció espanyola està feta d'aquesta versió.
  • Cassuto, Umberto. A Commentary on the book of Genesis. From Adam to Noah Traduït de l'hebreu a l'anglès per Israel Abrahams. Volum 1 de 2 volums. Jerusalem: Magnes Press, Universitat Hebrea, 1961-1964 ISBN 978-9652234803
  • Cassuto, Umberto. A Commentary on the book of Genesis. From Noah to Avraham Traduït de l'hebreu a l'anglès per Israel Abrahams. Volum 2 de 2 volums. Jerusalem: Magnes Press, Universitat Hebrea, 1961-1964 ISBN 978-9652235404
  • Cassuto, Umberto. A Commentary on the book of Exodus. Traduït de l'hebreu a l'anglès per Israel Abrahams. Pp. xvi, 509. Jerusalem: Magnes Press, Universitat Hebrea, 1967
  • Cassuto, Umberto. The Goddess Anath: Canaanite Epics on the patriarchal Age. Traduït de l'hebreu a l'anglès per Israel Abrahams. Jerusalem: Magnes Press, Universitat Hebrea, 1971
  • Cassuto, Umberto. Biblical and Oriental Studies. Traduït de l'hebreu i italià a l'anglès per Israel Abrahams. 2 vols. Jerusalem: Magnes Press, Universitat Hebrea, 1973-1975 

*   *   *   *   *

Llegir en línia l'obra d'Umberto Cassuto
La Hipòtesi Documentària (Anàlisi i refutació)

Descàrrega de l'obra de
Umberto Cassuto

La Hipòtesi Documentària (Anàlisi i refutació)
(PDF - 2 MB)

*    *    *    *    *

PRÒLEG DEL TRADUCTOR:

Umberto Cassuto no és gaire conegut en l'àmbit català. I és una llàstima. Erudit hebreu de primera fila, va observar els greus problemes en la tesi modernista de la Hipòtesi Documentària, que ell mateix havia acceptat com una qüestió establerta. Els seus estudis experts i detallats de la literatura del Pentateuc el van portar a rebutjar la tesi fonamental de la Hipòtesi Documentària, posició que va difondre en una obra italiana titulada La Questione della Genesi, que va publicar a Florència, Itàlia, el 1934. És el meu desig que la meva aportació amb la traducció d'aquestes conferències serveixi per difondre en l'àmbit de la llengua catalana el coneixement de l'obra de Cassuto, sota la qual s'ensorra sorollosament l'edifici treballosament construït per l'erudició racionalista europea des del segle XVIII per interpretar la redacció del Pentateuc com un mosaic d'uns hipotètics documents J(ehovista), E(lohísta), P(riestly) [sacerdotal] i D(euteronomista), que hauria estat recopilat per Esdras o algun personatge proper amb posterioritat a l'Exili, i negant amb això radicalment la seva paternitat mosaica.

Cassuto no només desmunta l'edifici de la Hipòtesi Documentària, sinó que també assenyala que, pel que fa a la cronologia relativa, el Pentateuc és necessàriament anterior als profetes, cosa que la concepció racionalista i antisobrenaturalista de l'«Alta Crítica» invertia. Malgrat que Cassuto no és el que podríem anomenar «ortodox», i no necessàriament manté la paternitat mosaica del Pentateuc, la seva anàlisi és tanmateix de gran vàlua en la controvèrsia entre la postura que manté la paternitat Mosaica dels Cinc Llibres de la Llei front a la seva negació des de l'escola de l'escepticisme «il·lustrat».

Per aclarir, s'ha de dir d'aquesta obra: 1) El que és; 2) El que no és.

1) És una crítica implacable de la Hipòtesi Documentària, que procedeix a examinar les cinc columnes sobre les que se sustenta, tot exposant la seva total vacuïtat.

2) No és una defensa de la paternitat mosaica del Pentateuc. La perspectiva de Cassuto sobre la inspiració del Pentateuc i la seva autoria no segueixen necessàriament patrons ortodoxos.

Això no obstant, la seva defensa de la unitat del text com a producte d'una redacció coherent de tot un corrent de coneixements, tradicions, documents i registres anteriors, no és desencertada. El seu criteri sobre la redacció és certament aplicable al Llibre del Gènesi. És perfectament conseqüent amb l'autoria del Gènesi per Moisés, que va poder haver recollit documents antics, així com records i tradicions, guiat en tot això per l'Esperit Sant. Els llibres d'Èxode a Deuteronomi són fruit de les experiències pròpies de Moisès amb Déu i amb el poble, amb l'epíleg de Deuteronomi segurament atribuïble a Josuè o a algun coetani estretament associat amb ambdós Josuè i Moisès.

Així, l'obra de Cassuto, que es resumeix en aquestes conferències, és d'enorme valor com a anàlisi crítica d'una conjectura que va sorgir de la incredulitat europea i que es va difondre amb gran ímpetu durant el segle XIX a l'aixopluc d'una veritable ignorància de la naturalesa del gresol hebreu que es pretenia sotmetre a la crítica. Aquesta conjectura, que brolla d'unes ments totalment allunyades del context de la cultura i de la mentalitat hebrees, i filla d'una perspectiva naturalista que s'enfrontava a qualsevol possibilitat d'una veritable intervenció de Déu en l'origen i el desenvolupament de la Història, va donar com a resultat la Hipòtesi Documentària, amb la seva gran ostentació de minuciositat en un gran sistema d'anàlisi que va arrossegar molts a la negació de la historicitat i autenticitat dels escrits de Moisès.

Així, Cassuto exposa la futilitat total de sistema de la Hipòtesi Documentària i treu a la llum la unitat de redacció del Gènesi en particular i del Pentateuc en general. La implicació de la seva anàlisi i refutació de la Hipòtesi Documentària és que no hi ha ara i no hi ha hagut mai cap veritable raó per negar que «Déu va parlar per Moisés».

Des d'una perspectiva personal, Cassuto ha estat de gran valor per als meus propis estudis, des que un bon amic i germà en Crist, En Joan Galcerà, de Barcelona, em va donar a conèixer la seva obra en 1984. La lectura del seu comentari sobre Gènesi em va ser de gran valor, i l'obra esmentada està referenciada en el meu article «Gènesi» al Nuevo Diccionario Bíblico Ilustrado de Vila-Escuain, publicat per CLIE el 1985, del què vaig ser redactor general del text i autor de diversos dels seus articles. Espero i desitjo que aquesta traducció tingui difusió i que ajudi a aclarir les confusions que les especulacions de la Hipòtesi Documentària, amb les seves pretensions d'erudició, han generat històricament en les ments dels estudiosos, i que, quan s'examinen detingudament, no tenen cap força davant la realitat de la redacció dels Llibres de la Llei.

 

Santiago Escuain, traductor

Gener de 2022





Portada
                        de La Questione della Genesi

Portada de l'obra fonamental  d'Umberto Cassuto, La Questione della Genesi, publicada per la Universitat de Florència, 1934.

 



NOTA BIBLIOGRÀFICA


Per a una perspectiva més àmplia de la fiabilitat històrica de l'Antic Testament en general, recomanem l'obra en castellà

 

Evidencia que exige un veredicto, vol. II

Diversos autors. Redactor general: Josh McDowell

CLIE (Terrassa, Espanya) 1988

 

Aquesta obra també compren una àmplia exploració de la fiabilitat històrica del Nou Testament, extensament examinada per altra part en Evidencia que exige un veredicto, vol. I


|||  Índice: |||  Índice de boletines  |||  Página principal  |||  Índice general castellano  |||
|||  
General English Index  |||  Coordinadora Creacionista  |||  Museo de Máquinas Moleculares  |||
|||  Libros recomendados  |||  
orígenes  |||  vida cristiana  |||  bibliografía general  |||
|||  
Temas de actualidad  |||  Documentos en PDF (clasificados por temas)  |||